Enric Miralles (1955-2000) és considerat un imprescindible de l’arquitectura contemporània. El documental, amb guió de Sara Mesa i narració de Pep Ambròs, pretén fer un retrat de l’home i la seva complexitat: un relat construït per variacions a través de les seves arquitectures, on el narrador el busca, l’evoca en els seus espais, travessant el llindar entre la mort i la vida.
La pel·lícula Miralles explora la visió del món d’un dels arquitectes espanyols més rellevants del panorama internacional contemporani.
Enric Miralles mor prematurament als 45 anys a causa d’un tumor cerebral. L’endemà és enterrat al Cementiri d’Igualada, la seva obra mestra: un cementiri-bosc inacabat. Des d’aquest instant, vida i obra queden per sempre entrellaçades, formant un sol relat.
El film avança per variacions, seguint el mètode creatiu que el mateix Miralles emprava, inspirant-se en Giacometti: una recerca oberta, sense conclusions possibles.
Amb llibertat de moviments pels espais i racons de Barcelona, la veu del narrador dialoga amb un fantasma: el busca, l’invoca, el segueix a través dels seus paisatges, travessant el llindar entre la vida i la mort.
